Coneix el nostre trosset de cel
VinarĆ²s, unes vacances Ćŗniques.
VinarĆ²s es una ciutat de la provĆncia de CastellĆ³ (Comunitat Valenciana), limita amb la provĆncia de Tarragona (Catalunya). La localitat vinarossenca es la capital del Baix Maestrat.
La ciutat es localitza a la costa mediterrĆ nia, al sud de la desembocadura del SĆ©nia. Es la ciutat mĆ©s septentrional del PaĆs ValenciĆ .
HISTĆRIA DEL POBLE VINAROSSENC.
VinarĆ²s va ser una petita alqueria Ć rab (BeniAlarĆ²s) que esdevinguĆ© cristiana a la conquesta del rei Jaume I (BinalarĆ²s). A l'edat mitjana, el poble vinarossenc depenia del castell de PenĆscola, com BenicarlĆ³, fins que es va independitzar i va iniciar un fort creixement. VinarĆ²s tĆ© un partit judicial que comprĆØn les comarques dels Ports de Morella, l'Alt i el Baix Maestrat.
La ciutat de VinarĆ²s va patir, durant segles, atacs de pirates moriscos i, per aixĆ², com en tota la costa valenciana, hi ha torres de vigilĆ ncia costaneres i talaies, que complien la funciĆ³ d'avisar a la poblaciĆ³ en cas de perill. El 15 d'abril de 1938, durant la Guerra Civil Espanyola, VinarĆ²s va ser la primera ciutat de la costa mediterrĆ nia ocupat per l'exĆØrcit franquista desprĆ©s de la derrota republicana a la Batalla de Terol.
ECONOMIA.
VinarĆ²s tĆ© un port pesquer important i abans comptava amb una indĆŗstria del moble destacable. L'agricultura es basa ens els cĆtrics de regadiu i les oliveres de secĆ . El turisme nacional e internacional estĆ convertint-se tambĆ© en un dels eixos de l'economia de la ciutat. La indĆŗstria torna a guanyar protagonisme amb la remodelaciĆ³ i adequaciĆ³ d'una zona del port de VinarĆ²s per a l'Ćŗs industrial.
GASTRONOMIA.
VinarĆ²s es caracteritza per la seua gastronomia mediterranea. El producte estrella de la localitat Ć©s el llagostĆ, Ć©s la base de la cuina vinarossenca i Ć©s Ćŗnic en textura i qualitat. La delicadesa del seu sabor es deu al clima suau de VinarĆ²s i a la baixa salinitat de les aigĆ¼es del litoral, enriquides pels sediments del riu Ebre. S'ha convertit en un producte de qualitat molt valorat en el mercat i en la gastronomia espanyola. La localitat tambĆ© elabora dolƧos tradicionals, els llepostins i les pastes. En VinarĆ²s ens podem deleitar de grans i espactaculars plats com: suquets de peix, all i pebre de llotja i per supost dels llagostins, anxoves o sardines en escabetx, polp sulsit, sĆØpies a la brutesca o els indispensables arrossos, com el de galeres, arrĆ²s a banda, arrosejat o l'arrĆ²s amb espardenyes. La localitat tambĆ©s es caracteritza per la riquesa de les verdures i hortalisses.
SERVEIS.
Actualmente disposa d'un hospital comarcal, un centre de salut, cinc colĀ·legis pĆŗblics d'educaciĆ³ primĆ ria, dos
instituts d'educaciĆ³ secundĆ ria, una delegaciĆ³ d'hisenda, Biblioteca Municipal, una caserna de la GuĆ rdia Civil, PolicĆa Local, Comissaria Administrativa de la PolicĆa Nacional (mes si, mes no), judjats comarcals, Escola Oficial d'Idiomes i el Centre de Coneixement VINALAB.
POLĆTICA I ADMINISTRACIĆ.
En les eleccions municipals 2015 , el Partit Popular de VinarĆ²s va perdre tres regidors, aconseguint-ne 8. El Partit Socialista del PaĆs ValenciĆ - PSOE va perdre dos regidors, quedant-se amb 4. L'agrupaciĆ³ d'electors Tots i Totes Som VinarĆ²s (TSV) va obtindre 5 regidors i la resta de partits van mantindre els mateixos regidors que en l'anterior legislatura.
Resultats electorals de VinarĆ²s (2015)
Candidatura Cap de llista Vots Regidors %Vots
Partit Popular Juan Bautista Juan Roig 3.851 8 30,66
Tots i Totes Som VinarĆ²s Enric Pla Vall 2.589 5 20,61
PSPV-PSOE Guillem Alsina Gilabert 2.328 4 18,53
CoaliciĆ³ CompromĆs DomĆØnec Fontanet LlĆ tser 1.153 2 9,18
Acord CiutadĆ Josep LluĆs Batalla Callau 791 1 6,3
PVI Maria Dolores Miralles Mir 772 1 6,15
Ciutadans Victor Calvet Sevilleja 532 0 4,23
Ciutadans de Centre
DemocrĆ tic Josep Ignasi Gelabert i Vea 412 0 3,28
FE de las JONS Victor Manuel FernƔndez 78 0 0,62
VOX Cecilia Miguel Muniesa 55 0 0,44
Total de vots 12.56121100
*InfomaciĆ³ de la tabla: ViquipĆØdia
LLOCS D'INTERĆS TURĆSTIC.
-
Monuments religiosos:
-Arxiprestal de l'AssumpciĆ³. Ćs l'esglĆ©sia principal del poble. Ćs un temple-fortalesa renaixentista del (segle XVI) amb una bella portada barroca.
-EsglĆ©sia de Sant AgustĆ. Forma part de l'antic convent dels pares agustins i actualment estĆ transformada en auditori municipal.
-Ermita de la Mare de DĆ©u de la MisericĆ²rdia i de Sant SebastiĆ . Acull els patrons de la ciutat. Ćs una
construcciĆ³ antiga, pintada tota de blanc, dalt del Puig de la MisericĆ²rdia. TurĆ³ petit des del qual es veu una ampla vista de l'entorn. Ćs una construcciĆ³ del segle XVI, amb els seus contraforts en talĆŗs, va ser ampliada posteriorment comenƧat el segle XVIII.
-Ermita de Sant Gregori. Situada al costat del cementeri municipal. Ćs un tĆpic exemple del barroc valenciĆ .
-EsglƩsia de la Magdalena.
-
Monuments civils:
Restes del Poblat ibĆØric. (segles VII i I aC). Es troben a l'Ermita.
Ajuntament. (segle XVII).
Antiga Casa de la Vila. (segle XV).
Mercat Municipal. (segle XX). La construcciĆ³ del qual s'iniciĆ en 1928, en els terrenys que ocupava un antic convent agustĆ. Situat a la PlaƧa Sant AgustĆ, al centre de la ciutat.
PlaƧa de Bous. Ćs la plaƧa de bous construĆÆda mĆ©s prop de la mar. Actualment la gestiĆ³ d'aquesta plaƧa de bous Ć©s a carrec de l'empresa Tauro la Plana.
Monument a Costa i BorrĆ s. Es situa al passeig marĆtim, a la part final del carrer que duu el seu nom.
Casa Membrillera. Museu de la ciutat on hi han exposades eines, maquetes i quadres relacionats amb la pesca i un xicotet espai dedicat als vinarossencs que van patir als camps de concentraciĆ³ d'Ćustria.
Antic ColĀ·legi Sant SebastiĆ . Ćs l'actual seu de l'escola de mĆŗsica i de l'Escola de Persones Adultes (EPA).
-
Altres llocs d'interƩs:
Un lloc recomanable per als amants de la natura Ć©s visitar la petita muntanya del Puig, situada a 6 km de la ciutat i a 160 m d'altitud, on es troba el Santuari de Nostra Senyora de la MisericĆ²rdia i des d'on s'inicia una senda local que permet gaudir de la vegetaciĆ³ i agricultura mediterrĆ nia, contemplar les restes del poblat iber i recrear-se amb les vistes des d'un autĆØntic mirador de 360Āŗ.
A VinarĆ²s podem gaudir de dos paratges naturals: un a l'extrem nord conegut com "el JardĆ de SĆ²l de Riu" i un altre a l'extrem sud conegut com a "Ruta del Barranc d'Aigua Oliva". AmbdĆ³s consisteixen en la realitzaciĆ³ d'una sendera per al gaudi Ć²ptim del paratge i compten amb punts d'interpretaciĆ³.
Platja del FortĆ i Platja de FĆ²ra Forat, situades al llarg del Passeig MarĆtim.
Cales situades a la zona nord i zona sud.
El port de VinarĆ²s on es troba la Llonja del peix i el far.
Casa d'Ćngel Giner.
TambĆ© es pot gaudir del paratge costaner que proporcionen les cales de roquissar de la costa sud vinarossenca. Aquesta zona es caracteritza per una urbanitzaciĆ³ amb menys densitat que la de la costa nord, i posa a la disposiciĆ³ dels ciutadans d'unes plataformes de fusta sobre les roques per a l'Ćŗs urbĆ . Tot aixĆ² complementat amb un passeig totalment integrat amb l'entorn, que tĆ© una longitud d'1 km.
CULTURA I ESPORTS.
En l'Ć mbit cultural destaquen: l'escola de mĆŗsica "L'AlianƧa", la Coral GarcĆa Julbe, la Coral Juvenil Sant SebastiĆ (fundada l'any 1984), aixĆ com L'Aula de Teatre de VinarĆ²s (fundada l'any 2008), el grup folklĆ²ric local "Les Camaraes" o L'Escola Oficial d'Idiomes de VinarĆ²s (aulari depenent de l'EOI de CastellĆ³).
En l'Ć mbit esportiu destaquen: el Club NataciĆ³ VinarĆ²s, el Club de Futbol VinarĆ²s, el Club de BĆ squet VinarĆ²s, el Club Esportiu VinarĆ²s d'atletisme, el Club d'Handball VinarĆ²s, el Club Ironmans VinarĆ²s de futbol americĆ , el Club de Patinatge ArtĆstic VinarĆ²s, el Club de Tenis VinarĆ²s, o el Club de Pesca "La Lubina" i el Club HĆpic Ecuvin. L'esport en quĆØ mĆ©s destaca VinarĆ²s Ć©s en la nataciĆ³ i el seu Club NataciĆ³ VinarĆ²s, que el desembre de 2010 van ascendir a 1a divisiĆ³, desprĆ©s d'un descens l'any anterior quan havien estat 7 anys seguits a primera.
Entre les instalĀ·lacions culturals disponibles a VinarĆ²s destaquen l'auditori Ayguals D'Izco que s'utilitza tant per a concerts, representacions teatrals, com per a exposicions pictĆ²riques i artĆstiques, que estĆ situat a la plaƧa del mercat; la sala d'exposicions de la FundaciĆ³ Caixa VinarĆ²s; la Casa Membrillera com a futura seu de la FundaciĆ³ Caixa VinarĆ²s; la Biblioteca Municipal, situada entre el carrer del Pilar i la plaƧa Hort dels Escribano; o el Casal Jove, situat al carrer CarrerĆ³.
D'instalĀ·lacions esportives cal destacar les segĆ¼ents: la pista d'atletisme vora el polĆgon industrial de "Les Capsades", la piscina "Servol", el camp de futbol, el parc de skates i el pavellĆ³ poliesportiu situats al llarg del riu Cervol, aixĆ com la pista polivalent de l'avinguda de l'AtlĆ ntic o el parc sĆØnior situat al P.A. I de l'antiga fĆ brica Foret. Com a futures instalĀ·lacions cal destacar la construcciĆ³ d'una ciutat esportiva dalt de l'estaciĆ³ de ferrocarrils en quĆØ se situaran els tres camps de futbol 7 amb gespa artificial, el nou camp de futbol, la nova piscina municipal i el nou pavellĆ³ poliesportiu. TambĆ© cal destacar les zones acotades per a la prĆ ctica del bĆ squet a l'aire lliure al parc de l'avinguda del Mediterrani i plaƧa de Les Corts Valencianes.
COSTUMS I FESTES.
VinarĆ²s Ć©s un poble molt fester. Durant tot l'any s'hi celebren una gran quantitat de festes:
A Sant Antoni es fan fogueres per tot el poble i es puja a l'ermita. El Ball de Dimonis ha recuperat les fogueres a la platja del FortĆ i, alhora, ha introduĆÆt elements de les festes dels Ports, d'arrel medieval, amb el correfoc de Sant Antoni i el dimoni i amb el ball de bastons i forques.
Sant SebastiĆ tĆ© una gran devociĆ³ popular i, el 20 de gener, l'ermita s'ompli de gent en una romeria anual que ompli de gom a gom el puig de l'ermita. L'any 2010 se celebrĆ el quart centenari de l'arribada de la relĆquia de Sant SebastiĆ amb una sĆØrie d'actes dirigits per el cĆ©lebre veĆ i compositor Carles Santos. El 2013 el Ball de Dimonis ha recuperat la Dansa dels Dansants, que es balla a l'ermita de VinarĆ²s.
El Carnaval de VinarĆ²s cada any Ć©s mĆ©s gran i famĆ³s i estĆ considerat "Festa d'InterĆØs TurĆstic AutonĆ²mic", encara que tambĆ© estĆ” en trĆ mit la consideraciĆ³ de "Festa d'InterĆ©s TurĆstic Nacional". D'aquesta festa cal destacar l'arribada de Carnestoltes, la presentaciĆ³ de les reines, la nit del pijama, les desfilades del dissabte i el diumenge, l'enterro de la sardina i la cremĆ del Carnestoltes.
A Setmana Santa destaquen les processons tĆpiques d'aquestes dates que les diferents cofraries realitzen per distints carrers de la ciutat. Al juny se celebren les Fira i Festes de Sant Joan i Sant Pere, en quĆØ es trien la Reina i les Dames locals que representen les entitats culturals i esportives de VinarĆ²s. Cal destacar la fira agrĆ ria, les actuacions dels Nanos i Gegants, les revetlles, els concerts, etc. En agost tĆ© lloc les Festes del LlagostĆ amb un caire mĆ©s turĆstic, ja que van destinades a la promociĆ³ de l'aliment i sĆmbol local, que Ć©s el llagostĆ de VinarĆ²s (diferenciable fĆ cilment per la seua cua amb un toc morat). TambĆ© en aquest mes, normalment, es realitza una representaciĆ³ del Carnaval de VinarĆ²s bĆ© amb la gala de les reines, bĆ© amb una petita desfilada. Finalment als voltants del 29 de setembre l'Ajuntament celebra una sĆØrie d'actes culturals per commemorar la Carta Pobla, o el que seria l'acta de naixement del poble de VinarĆ²s.
PERSONATGES ILĀ·LUSTRES.
-
Louis Joseph de Bourbon-VendĆ“me (ParĆs, 1654 - VinarĆ²s, 1712): Mariscal dels exĆØrcits borbons en la Guerra de SuccessiĆ³ Espanyola, va morir a aquesta ciutat (segons es diu a causa d'una indigestiĆ³ de llagostins i marisc).
-
Vicent GuillĆ³ BarcelĆ³ (VinarĆ²s, 1647 - ValĆØncia,1698): Pintor barroc.
-
Eugeni GuillĆ³ BarcelĆ³ (VinarĆ²s, 1666 - CastellĆ³ de la Plana,1733): Pintor barroc, germĆ de l'anterior.
-
Raimundo Melchor Magi (VinarĆ²s, ? - 1803): ReligiĆ³s.
-
Wenceslao Ayguals de Izco (VinarĆ²s, 1801 - Madrid, 1875): Escriptor i polĆtic (l'auditori municipal de la ciutat porta el seu nom).
-
JosĆ© MarĆa SalaverrĆa (VinarĆ²s, 1873 - GuipĆŗzcoa,1940): Escriptor.
-
Leopold Querol (VinarĆ²s, 1899 - Benicasim, 1985): Pianista i catedrĆ tic del Reial Conservatori Superior de MĆŗsica de Madrid.
-
Maria Conesa (VinarĆ²s, 1892 - MĆØxic, 1978): va triomfar a MĆØxic com "la gatita blanca".[5]
-
Vicente GarcĆa Julbe (VinarĆ²s, 1903 - 1997): Mestre de capella i musicĆ²leg.[6]
-
Alfred Giner i Sorolla (VinarĆ²s, 1919 - 2005): Assagista i poeta.
-
Eugenio Giner (VinarĆ²s, 1924 - 1994): Historietista.
-
GermĆ”n Lorente (VinarĆ²s, 1932 - Present): Director de cine.
-
Carles Santos Ventura (VinarĆ²s, 1940 - Present): Pianista i compositor.
-
Joan-Elies Adell (VinarĆ²s, 1968 - Present): Poeta.
-
Jordi Pablo RipollĆØs (VinarĆ²s, 1990 - Present): Futbolista.
ProcessĆ³ de la matinada.