Fa un any, rebíem una de les pitjors notícies. S'ha acabat. No et tornarem a veure. Les llàgrimes ens van envair els ulls a tots els vinarossencs. Sense saber el final, mai estem preparats. L'angoixa, la por, la tristesa ... són molt presents. Però a poc a poc deixen pas a un somriure. El somriure que sempre portaves a tots els llocs del món, acompanyat del que més t'apassionava, la música.
Tu continues en nosaltres, perquè si som així és perquè tenim molt present la teva música, el piano és una cosa teva que ens acompanyarà per sempre. Els records hi són i hi seran. Perquè aquests records ens omplen, i ens ajuden a fer un nou pas endavant.
Desde portar els cargols de "Les Camaraes" a l'arribada de la flama olímpica a Empúries i fins a l'últim dels seus muntatges artístics, tot el que has fet, poc o molt, sempre ha portat una trosset de Vinaròs.
O que dir també de la teva total implicació en actes més nostres, com el de la celebració del quart centenari de l'arribada de la Relíquia, amb els set quilòmetres de l'impressionant camí de foc de Vinaròs fins a l'Ermita.
Carles, mai t'oblidarem. T'has guanyat el respecte i l'admiració de tots els vinarossencs.
Carles Santos Ventura, 1 any sense tu.
01/07/1940 - 04/12/2017
"Jo no he marxat mai"
Partit de Vinaròs Independent (PVI)